Amb l'ombra dòcil

Amb l'ombra dòcil del teu cos m'avinc
i amb tu reprenc el goig de caminar.
Cap ruta no pot dur-me més enllà
perquè de tu m'en ve tot el que tinc.

Minuciós m'esforço perqué el dring
de cada mot ens faci el viure clar.
Em tempta el foc de l'horitzó llunyà
i amb tu el contemplo, i amb tu vaig i vinc

de mi a mi mateix. No hi ha desert
si de tu em sento dolçament reblert
i els meus ulls dels teus ulls són franc ressò.

En tu m'aprenc i em desaprenc en tu,
i aquest vaivé tranquil és el que em du
fins al centre més pur del propi jo.

Miquel Martí i Pol

En homenaje a uno de esos poetas que me llegan a las entrañas y saben dar un vuelco a mi corazón. (Seguiré rellegin-te...)