miércoles, 6 de noviembre de 2013

El Cafè Antic


Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l'amor als déus humils

Ella té uns ulls de poesia
tu el cos de cirerer florit
alguns festegen la Maria
mentre jo et guanyo al parxís

Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors
mentre aquí és maig i en Sergi canta
plora el vent i ens sagna el cor
per tant d'horror que ens separa

Europa creix sobre els vostres morts
mercadejant sense vergonya,
però la fredor d'aquest guinyol
mai no hi serà al cafè nostre

Al Cafè Antic el fum s'emporta
temors i angoixes nit enllà
mentre amb el ritme de les converses
roden les boles de billar

I quan la lluna de Sant Antoni
busca el seu lloc entre els xiprers
el poble sembla que se n'adoni
que és allí dalt només per ell

Pero a Rio encara maten infants
i algú ha pagat per cada bala
compra el seu viure el poderós
assassinant la misèria

La nit estén el seu trist parany
sobre els "meninos" que tremolen
rostres que escruten la foscor
cercant l'amor que enlloc troben

Al Cafè Antic el temps reposa
i els dits no en compten el neguit
perquè les cartes damunt el marbre
fan un dibuix massa bonic

Temps a venir quan la tendresa
de tots plegats sigui el coixí
unint els somnis amb les estrelles
recordarem el Cafè Antic
Miquel Martí i Pol / Lluís Llach

PD: Enamorada dels seus carrers, de la seva llum, de les vinyes i de la gent... Porrera té màgia i... el Cafè Antic, ànima

4 comentarios:

jb500.blogspot.com dijo...

nomes hi he estat un parell de cops, pero hem te el cor robat, el priorat es fantastic!!

Becki dijo...

JORDI BELL: Jo hi vaig anar per feina i la descoberta em va deixar bocabadada :) Hi tornaré, sure!!!

jb500.blogspot.com dijo...

I aixo que encara no hem parlat de vins ;-)

Becki dijo...

JORDI: Correcte, company... :)