viernes, 29 de mayo de 2009

Entrar


Salí con la intención de dar un paseo y al final decidí quedarme hasta la puesta de sol... pues comprendí que salir era, en realidad, entrar.

John Muir

25 comentarios:

Anónimo dijo...

Una cita esplèndida, d'una gran senzillesa, intensitat i profunditat! Et vaig seguint, però fins avui no m'he decidit a entrar. Un plaer.

Nuesa Literària dijo...

Una mica com allò de Thoreau, quan deia que va anar fins als boscos per estar segur, en el moment de la mort, d'haver viscut.
Molt bona cita.

lluís dijo...

Armonia, coherència, interdependència, estètica ... tot això experimentem quan entrem en contacte amb la natura, ens sincronitzem amb allò que ens defineix i que tan allunyats n'estem en la vida cotidiana.

karkajadas dijo...

Quedarse,ver,contemplar,llenarse de sensacines,de imagenes...estar...ser.

Beso.

Lau dijo...

"Kafka a la Platja" Un llibre d'un paio japonès que no he acabat d'entendre, però diri que el rerefons es basa en la senzillesa de les coses que passen i la importància que els donem. I de com, quan entres, pots arribar a sortir si és el moment adequat. I de com, quan quan entres, estàs en realitat sortint del lloc que et correspon...
Molt diferent, no li acabo de pillar el significat.

Petonets!

Què t'anava a dir dijo...

Ets una gran poeta. et seguiexo.

Unknown dijo...

Muy reflexivo, el fragmento... muy en tu línea, también.
Creo que todos los que "salimos a dar un paseo" y nos aislamos tan a gusto del resto de la civilización te entendemos.
A partir de ahora cuando quedemos te diré: "Entramos al monte, B???"
Un besín!

Ona dijo...

Me ha encantado esa cita. No la conocía, gracias por compartirla.
Es verdad... salir al monte, es en verdad ENTRAR!!!! qué bueno!!!!

Un abracico Becki

Pekas dijo...

ENTRAR... si.. con mayuscúlas... pero entrar.. donde...????

En UNO MISMO... ese lugar tan "desconocido" a pesar de tenerlo tan "cerca"...

Gracias por compartir con nosotros esta maravillosa reflexión...

Besos llenos de montañas..

Bertix dijo...

Una frase para reflexionar.

Tan confundidos solemos caminar que no somos conscientes si entramos o salimos?

Un abrazo!

Siempre al filo de lo pisable dijo...

Hola guapa!

Ahora entiendo a mi amigo Ruben, que cuando cuento un chiste malo, o le gasto una broma, me dice...FUERA DEL MONTE!!!

Fuera de coñas...una cita preciosa, como todas las que compartes con nosotros.

Besos desde "dentro"

Cris dijo...

Totalment cert, sortir a la natura et conecta a vegades amb el més essencial de tu mateix, amb el teu interior...I aleshores ja no et cal res més.

Petonets des de l'interior guapa!

Becki dijo...

JAUME II: Gràcies per les teves paraules, company i... benvingut! :)

JEREMIAS SOLER: Vindria a ser semblant, si... benvingut a tu també!

LISU: Ens sincronitzem amb el nostre interior, amb la nostra essència... un petonàs i BON VIATGE! :)

KARKAJADAS: Como bien dices... ser. Cuando estamos en la montaña es cuando más "reales" somos, solo nosotros y el viento, nuestra alma y la roca... Felicidad en estado puro.

LAURA: Me l'hauré de llegir, jeje! Aviam si en trec l'entrellat! Com va per les altures, trempolina? :)

MIQUEL CASELLAS: La cita no és pas meva, què més voldria! :) bona festa majoooooor!

RO: Cuando estoy en la montaña me siento más yo que nunca, me escucho, me siento, me disfruto!

Entramos juntas, pues? :) besooooo!

ONA: Pues si, ya ves... así de sencillo! Salir para poder entrar... contradicciones de la vida! :P besoteeeee!

PEKAS: Eso mismo, entrar en uno mismo, descubrir, descubrirse... como bien sabes, nada sencillo.

Nos vemos dentro (de la furgo)? jajaja!!! felicitats, company!!!!! I que la poguem disfrutar moooooooolt de temps! :D

BAHHIA: Para reflexionar largamente... cierto es que deberíamos poder entrar sin tener que salir, pero no siempre es tan sencillo. Cuando el ambiente se apacigua, el sol acaricia mi piel y el aire moldea mis sentidos, es cuando puedo, simplemente, SER.

Un beso sentido, amiga!

SIEMPRE AL FILO DE LO PISABLE: Gracias, preciosa!!! Nos vemos "dentro" en menos de ná!!!! Ya hay fecha????? ;)


CRIS: Sortir a la muntanya sempre m'ha semblat especial precisament per això... per aprendre a aprendre'm, per descobrir la meva essència. I com bé dius, aleshores ja no et cal res més. Només... gaudir! Un petonàs!!!! :)

JOAN GONZÁLEZ_MIRATGES dijo...

JOOOOOOOOOOO...QUE POETICA...

SALUT
JOAN

lux dijo...

Jo mi quedaria allà sempre...

Sr. Mauri dijo...

Senyoreta,

Accepto les seves disculpes amb gust i alegria.

Últimament no acostumo a abandonar el "bonic poble" al que es refereix si no és per anar cap al mar, a pescar. La ciutat cada vegada és més xafogosa i pesado. Intento evitar-la.

De totes maneres segur que ens veurem tard o d'hora. Ja en pot estar segura.

Moltes gràcies per comentar al meu blog, vingui quan vulgui que sempre hi ha butaques lliures.

Armand.

Becki dijo...

JOAN: Poètica, jo????? ;) un petunassu!!!!!

LUX: Doncs ja en som dues... :P

SR. MAURI: M'alegra saber que el greuje efectuat a la seva persona fa uns dies no l'hi ha afectat el bon humor... :)

Seguiré passejant, ja que vostè em convida... ;)

Chinita dijo...

Entraste a algún sitio este finde?
Besazos

Becki dijo...

Ya me gustaría... estuve entre guiones y poca cosa más... :)

Ya sabes, hasta septiembre no tengo vida, Chini... aissss que me tendréis q recoger con piiiiinzas! :P

Aprovecha tu por mi, preciosa... un besote!

Maktub dijo...

Preciosa... qué tal?
Sólo quería dejarte un saludo y un beso de lunes :)

Pekas dijo...

Tanto entrar.. tanto entrar... no será ya hora de "salir" .. aunque sea un ratillo.. ??? :-)))))

Besos salientes.. ;-)))

pela-suros dijo...

Bonic pensament, i ben encertat.
No només és qüestió d'entrar ò sortir, sino deixar les portes obertes darrera nostre.

Becki dijo...

MAKTUB: Pues sin ningún día libre, nena... pero bien! Valor y al toro, dicen, no???? :) Y tu mejor? espero que siiiii! Un besazo y gracias por preguntar!!!!!

PEKAS: Te has tomado algo mientras "salías"???? ;) jajaja!!! anda tira, melón! :D

PELA-SUROS: Ai va, mira qui hi ha per aki... :P

Gràcies per deixar petjada, company... i felicitats (enooooormes) plenes d'enveja sana pel darrer cim! :)

Chinita dijo...

Buenos días princesa!
Espero que auqnue hoy sea un día "petardo" , esa gran sonrisa siempre esté es tu boca.

Te espero en Septiembre (donde sea)

Un abrazo

Becki dijo...

Siempre con la sonrisa en los labios, don't worry about that, baby! :)

Nos vemos en septiembre... dónde sea, claro q si! :P