jueves, 12 de febrero de 2009

Fa molt temps que no sé res de tu...


Hoy, 13 de febrero de 2009, se cumple el décimo aniversario de la muerte de Carles Sabater, personaje muy conocido en Catalunya por, entre otras muchas facetas, liderar el grupo de rock SAU.

Hoy, recuerdo como si fuera ahora, la llamada de una amiga. Yo aún dormía cuando sonó el teléfono y oí su voz entrecortada... "En Carles ha mort". Esas fueron sus palabras, claras y directas, punzantes y desconcertantes. No me lo creía... hasta que puse la televisión y la notícia se propagaba por todas las cadenas. Un sinfín de llamadas, un sinfín de lágrimas... Un sinfín de preguntas sin respuestas nos llevaron a quedarnos sin él, sin aquél que para muchos era más que un símbolo adolescente. Ese día, ese 13 de febrero, me arrebató a un amigo.

Hoy, recuerdo a un Carles vital y enérgico... encima y detrás del escenario. Era alguien muy próximo, con el que se podía hablar de cualquier cosa... en cualquier lugar... cuantos kilómetros recorridos, cuantas anécdotas, cuantas vivencias...

Hoy más que nunca, repasando fotos antiguas, recuerdo su mirada clara al inicio de cada actuación, los rizos cayéndole suavemente sobre la cara, su juego con el público... pero quizás lo que más recuerdo era la calidez de su voz (grabada, por suerte, en multitud de discos) y su ternura. Aquí os dejo una muestra de lo que fué SAU, con su canción Boig per tu, que llegó a ser el himno de toda una generación.

Hoy, Carles, te sigo recordando como el primer día. Gracias por estar a mi lado en una parte importante de mi camino... Nunca te olvidaré.

"Quan el sol surt després de la pluja
i deixa en la terra olor d´humitat
i l´herba brilla plena d´espurnes
aixeco el cap al cel i et trobo a faltar..."

Fa molt temps que no sé res de tu

8 comentarios:

Pekas dijo...

Un petonasso desde la llar de foc...

lluís dijo...

SAU va exercir una gran influència en la meva etapa d'adolescent, en guardo un bon record.

Cris dijo...

Becki, saps que comparteixo el què dius al 100%. A més perquè també el "vaig viure" molt d'aprop. Consternació i dolor serien les paraules que omplirien molts dies, mesos potser casa meva. Ma germana estava desolada, quan va passar l'estaven esperant per anar a prendre algo després del concert.

Tothom qui va conèixer el Carles sap que tenia una manera de fer-te sentir especial, com si en el moment que parlava amb tu no hi hagués res que li importés més al món.
Com van dir de manera unànime al reportatge del Canal 33, era un ésser "especial", dotat d'aquella màgia que pocs tenen, era seducció i encant, però tot des d'una calidesa que el feia entranyable.

Un petó per a ell allà on sigui.
I un altre per a tu guapa! Muack!

Becki dijo...

PEKAS: Otro para ti...

LISU: Som molts els qui, com tu i jo, van viure una època daurada de la música feta a casa nostra... Els moments viscuts mai s'esborren, igual que les persones que ens han marcat... Un petó, company!

CRIS: ... què més dir? calen paraules...? un silenci profund i autèntic... com el buit que ha deixat en Carles en molts de nosaltres...

Com dius tu, un petó per ell... sigui on sigui.

Ens veiem aviat??? :)

Bertix dijo...

Un precioso recuerdo. Es lo mejor que le puede pasar a uno, dejar una huella así.

bss.

Calm dijo...

Les seves paraules van omplir d'emocció, de poesia i sentit,..els nostres pensaments.
Transmetia emocions tan pures i amb una intensitat tan gran... que hi ha persones que no podran mai sentir-les per si mateixes...
I per això .. encara q a vegades en silenci .. recordo el que ell em va fer sentir ... i li dono les gracies per destinar la seva vida a transmetres el què sentia...

...i a tu que me'l vas fer descubrir... Molts petons guapa.

jb500.blogspot.com dijo...

holaaa

al seu moment hem semblava una mica massa ... "tou", (posa li totes les cometes que vulguis), pero el temps ho posa tot al seu lloc, es un dels grans.

una abraçada, mentre esmolo grampons i piolet :-)))

v'sss

Becki dijo...

BAHHIA: Pues si... es no morir... Un besazo!

CALM: Va ser algú especial per a molts de nosaltres, algú tan intens que no deixava indiferent. I, això, és sinònim de vitalitat i apassionament...

Gràcies a tu per acompanyar-me en molts dels meus viatges :)


JB: Benvingut a les meves muntanyes, nano!!! :) I si, esmola esmola... q la temporada pinta de conya!!! Fins aviat, espero! :P